Amb aquesta s'acaba la tria de fotos de Castellers que vaig fer durant la Mercè d'enguany, una idea que em va sorgir tot visitant una exposició de Alexander Rotchenko, a Paris, on estava fent les fotos d'Après la Pluie. Espero que les hagueu disfrutat tant com jo fent-les.
3 comentaris:
Fantàstiques fotos! Les observo i gairebé puc sentir l'alé de la pinya, la força dels seus musculs,la tensió del moment, el vinga que fem aleta.
Collonudes!! Fa ràbia no haver pogut estar la plaça però amb les fotos és com si ho hagués viscut en primera persona.
Per quan una sèries de fotos de muntanya?
Hola Roger. El del comentari anterior era jo. M'he oblidat identificar-me.
Queen,
Gràcies pels teus comentaris. Crec que el sentiment que descrius no pot definir millor la intenció que hi vaig buscar en cada una d'elles. Cel·lebro haver-ho aconseguit.
Les de muntanya...aviat. Molt aviat.
Publica un comentari a l'entrada