Eren altres temps...

Temps enrera

Temps perdut

Gel d'afeitar

Navegant per la xarxa

Per fi material nou!!!

Amb aquesta fotografia enceto una serie de fotografies que duen per títol Fotolingüística. I és que com el nom indica, es tracta de fotografiar expressions del nostre llenguatge.

Transport escolar

Caligrafia xinesa

En el suposat cas que la nostra guia entengués bé la traducció que li vàrem fer a l'anglès, i que ella, a la vegada, ho traduís correctament al xinès, en aquesta caligrafia hi diu:

"La vida és una festa. Una festa no es pot viure sol."

A peu per la muralla de Pingyao

La vida als carrers de la Xina (2)

La vida als carrers de la Xina

Cuina xinesa

Bon any nou!!!

Feliç 2008 a tothom!!!

El Temple dels Lames

Curiositat

Un dels episodis que més em va impactar a la Xina va ser trobar aquest personatge, qui semblava provenir del segle XVIII amb una màquina del temps. Es va quedar tot encuriosit per la càmera de fotos i va tenir una gran sorpresa quan s'hi va veure retratat. Per molt que la disfracin amb grans gratacels, la Xina continua sent la Xina.

Absència

Estimats amics,

Fa un parell de setmanes que no tinc temps ni per agafar la càmera.
Espero haver normalitzat la situació abans de Nadal i poder seguir amb l'antic ritme de una foto gairbé cada dia.
Tinc el cap ple d'idees que espero poder materialitzar ben aviat.

Per cert, busco un rellotge de sorra (a poder ser, maco). Si algú sap on en puc trobar li estaré molt agraït.

Salut i temps lliure per a tothom!!!

Mirada perduda

M'encanten les mirades de la gent gran, ja que a través d'elles s'hi pot veure la magnitud de tota una vida viscuda. Perquè la seva mirada sembla que pugui veure la vida passada amb enyor i fatiga. És, sens dubte, una mirada plena de sentiment.

Els guerrers de Xi'an

Sens dubte, el més impressionant de tot el que he vist a la Xina. Unes 6000 figures de terracota completament diferents les unes de les altres, en formació perfecta. En aquesta foto es pot apreciar les diferències en els trets distintius de les cares, les mans, els pentinats...

I el més impressionant és pensar que aquesta gran meravella és el fruit de les excentricitats del primer emperador xinès, qui va fer ordenar construir aquest excèrcit de fang perquè el protegissin en l'altre vida. Ell mateix va fer enterrar en vida totes les seves dones i tothom qui coneixia el secret del seu mausoleu (arquitectes, obrers, etc...).

I aquí demanes la dimissió de la ministra Álvarez i et titllen de radical!!!!

Confós

Hi ha vegades que la fotografia és un reflex de l'estat d'ànim del fotògraf...

Doncs sí! Estic confós!

Peus de núvia

Com se'l deu imaginar?

A la Carla, que ahir va saber que aviat tindrà un germanet.

Com se'l deu imaginar?

Dans l'intimité

El Sr. Jiao fa un cafè amb un amic

Si mai viatgeu a la Xina, us recomano de totes totes que us deixeu caure per alguna de les "petites" ciutats que hi ha a mig camí entre les grans capitals. Aquestes petites ciutats d'uns 6 milions d'habitants, mantenen encara un aire especial, antic, nostàlgic.

Si mai viatgeu a la Xina, us recomano que no us perdeu la visita a Pingyao.

Acrobàcies xineses

Una de les coses en què destaquen els xinesos (una de les bones) és la capacitat que tenen per a dominar els seu cos. I una proba d'això són les acrobàcies xineses. La darrera nit a Beijing vaig tenir la sort de poder gaudir d'un espectacle d'acrobàcies que em va deixar molt i molt sorprès. La flexibilitat, la resistència al dolor, l'equilibri, la destresa i tantes altres qualitats van quedar paleses durant l'espectacle.

Estic segur que durant els actes d'inauguració i clausura dels propers Jocs Olímpics, a Beijing, ens deleitaran sobradament amb aquesta disciplina. Valdrà la pena veure-ho.

La tassa

El meu pare

Chema Madoz

Lluny de casa, sense possibilitat de publicar noves fotografies, he tingut temps per descobrir un fotògraf: en Chema Madoz. Un fotògraf que va més enllà de la realitat per construir realitats paral.leles realment fascinants. Aqui en teniu una mostra.


Us convido a que visiteu la seva pàgina web: www.chemamadoz.com

Platja de S'Arenella

Carla

Imperi de Playmobil

Quan era petit jugava molt amb els Clicks de Playmobil. Encara en guardo un bon grapat. Ara farà uns dos mesos vaig poder visitar una exposició de Clicks i em vaig quedar parat de l'espectacularitat que agafen aquests ninotets quan els exposen en una vitrina gegant decorada per l'ocasió. També em va impressionar com han evolucionat aquests clicks en els 15 anys que fa que no hi he tornat a jugar. Veient l'exposició et vene ganes de tornar a ser petit.

En estat pur

Arxivant i ordenant fotografies n'he trobat una de l'estiu que em va passar inadvertida.